És una fortificació situada a dalt d’un turó o en el punt dominant d’una població. L’aparició d’aquestes fortaleses s’ha d’emmarcar en els vuits segles que durà la Reconquesta (s. VIII al s. XV). El clima bèl·lic existent durant la Baixa Edat mitjana (s. XI al s. XIV) fa comprensible l’abundant construcció d’aquestes edificacions a la península i als Països Catalans.
Segons l’historiador Joan Badia Homs, el topònim del nom Quermançó vindria de Quermansiones compost per la paraula d’origen ibèric quer, que significa pedra i pel mot llatí mansione, paraula que definia uns enclavaments situats en els principals itineraris de les vies romanes i tenien funció de llocs de parada i d’hostal.
TORRE DE L'HOMENATGE
Situada a l’extrem sud-oest del castell, segons Badia i Homs aquesta torre era considerada com la torre de l’homenatge (la torre de l’homenatge era normalment la torre més elevada dels castells medievals, la qual rep aquest nom ja que era en aquest lloc on el senyor li concedia al vassall un feu a canvi d'auxilium i concilium), però les excavacions arqueològiques han revelat que fou construïda entorn del s. XV i les seves estructures (subdividida originalment en dues estances) ens fan pensar que tingués més una funció de defensa i guaita que no pas d’homenatge.
Aquesta torre actualment fa uns sis metres d’alt i té unes mides de 9,60m per 7,80m i es pot observar perfectament el pas del temps i les transformacions que ha sofert el castell. La torre tenia dues habitacions i dos pisos. En el pis inferior, les dues estances se separen per un mur descobert durant les excavacions i observem com en la part est es va construir sobre la roca mare. Així una estança quedava a un nivell superior de l’habitació del costat, la qual s’hagué d’omplir de terra per anivellar-la. A les parets s’endevinen els forats per on devien sortir les bigues que sostenia el pis superior. També s’endevinen sobretot en les cantonades sud l’inici d’unes voltes realitzats amb rajola massissa. Aquestes voltes foren construïdes per les tropes napoleòniques, els quals es devien trobar la torre amb molt mal estat.
LA SALA CENTRAL
Habitació de 112,5 m2. S’atribuïa aquesta sala la funció de capella (la capella de Sant Pere de Quermançó, documentada al s. XIII. Més endavant, el Bisbe de Girona concedeix llicència al cavaller Galceran de Vilarig per construir un altar). A més hi ha restes del que possiblement podria ser un campanar de paret o d’espadanya. Però la intervenció arqueològica descarten la possibilitat que fos una capella per les seves dimensions.
En aquesta sala és destacable la troballa de dos grans panys de la muralla original del castell del s. X força ben conservats (paret nord-sud). Els murs perimetrals pertanyen a les reformes dutes a terme en el període s. XV – s. XIX.
Les reformes realitzades per les tropes napoleòniques es reconeixen fàcilment, ja que s’observa les rajoles que surten de les parets. La sala va deixar de tenir dues plantes per passar a ser una sola amb un soterrani el qual s’hi accedeix pel passadís oest, el qual ja era emprat al s. XV.
PETITA HABITACIÓ ENGANXADA A LA TORRE
Aquesta habitació, reconstruïda amb pedres, va ser construïda entre el s. XVI i s. XVII. Tot i que no podem entrar per veure-la, cal destacar que durant l’excavació d’aquest espai, s’ha pogut trobar restes de la paret de la torre d’una estructura preexistent al s. XV i que fou reutilitzada que es va aixecar la torre.
ESPAI OBERT SUPERIOR
En aquest espai obert, resta realitzar treballs arqueològics més detingudament. Aquí només s’hi han realitzat sondejos, els quals ja han proporcionat interessant descobertes.
S’ha de tenir present que sobre aquest espai obert, el punt més elevat del castell, hi deuen descansar en el seu subsòl, les restes de l’estructura original del castell medieval, s.X al s.XV. La descoberta més significativa fou en el costat sud i molt a prop d’un mur que sobresurt, on es van trobar dos enterraments: un adult i un infant. No sabem la causa d’aquestes inhumacions, ja que no eren normal en un castell. El cos de l’adult tenia el braç trencat abans de morir i foren enterrats probablement entorn el s. XV.
La cisterna que observem desconeixem de quina estructura superior devia recollir l’aigua.
En el sector est d’aquest espai era on es volia situar l’Orgue de la Tramuntana, un orgue que s’activés amb l’acció eòlica. Aquesta idea era un projecte que Dalí volia dur a terme si li hagués comprat el castell a Gale. Com que al final va comprar el Castell de Púbol (La Pera, Baix Empordà), mai es va executar. El propietari del Castell, amb motiu del centenari del naixement de Salvador Dalí l’any 2004, va voler realitzar aquest projecte per homenatjar l’artista empordanès. Diferents traves burocràtiques van impedir la realització del projecte.
LA SALA NORD
Aquesta sala de prop de 350m2 no s’hi ha realitzat excavacions. Sembla, per l’estructura de les seves parets, que fou construïda durant el s. VX, moment en què hi hagué una important reforma del castell, en la qual es va eliminar les restes de la fortalesa medieval. Té unes parets gruixudes, sòlides i ben fonamentades. S'endevina en les parets sud i nord l’arrencament de cinc arcs, cosa que ens fa pensar que seria possiblement una gran sala amb un sostre alt sostingut per aquest element arquitectònic.
Sembla que la sala estaria dividida en dos per un mur. Esperem que en unes futures excavacions arqueològiques es pugui afirmar aquesta separació.
La paret sud d’aquesta sala és molt complexa, ja que està composta per murs diversos i tot un seguit de refetes i reformes. És ineressant saber que aquesta paret fou la potent muralla nord del castell de s. X.
LES TORRES EXTERIORS
Les dues torres són torres de barrana, de planta circular i atalussades. Possiblement de l'època del baix medieval, les quals estigueren en desús durant l’última ocupació del castell.
La torre més separada es creu que podria tenir algun pas subterrani que l’unís amb l'antic castell medieval.
La torres més propera, situada al costat nord, va ser seccionada, ja que durant l’última fase d’ocupació devia ser un obstacle per la defensa del castell. Ens hem d’imaginar que possiblement estava annexionada al castell i per tant si l’enemic ocupava la torre, tenia resolt l’accés a la fortalesa.
