Opinió Esquerra Republicana - Juliol 2020

01/07/2020
Esquerra Republicana

El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarma. Feia setmanes que hov eiem a les notÍcies! Va començar a la Xina. Tothom parlava del “coronavirus”…“És un refredat,! Un xic més fort! Però les notÍcies deien que cada dia aquest maleït virus estava més aprop nostre… I es comptabilitzaven milers  de morts!

Tot i així, semblava, que això no ens podia passar a nosaltres! D’un dia per l’altre ens vàrem veure tancats tots a casa, per un estat d’alarma, fins ara desconegut .

Hem estats etmanes a casa! Molts, no hem pogut anar a treballar o hem après a fer-ho des de casa! Botigues, negocis… Tot tancat! La mainada i el jovent, tampoc han pogut continuar amb els seus estudis i s’ha hagut d’aprendre a fer-ho des de casa. Hem estat setmanes sense veure als nostres familiars, pares, avis… I hem hagut de conviure tota la família, com potser mai ho havíem fet fins ara!

Però el pitjor ha estat per als que han patit la malaltia. A tots nosaltres, ens ha tocat de molt aprop. Tots coneixem algun cas i realment ha sigut dur. Sobretot per als que han perdut la vida, estan sols.  Les circumstàncies no permetien que cap dels seus,els poguessin acompanyar en els últims  dies de la seva vida. Molt trist!

Volen agrair l’esforç que durant aquests mesos tot el personal sanitari ha fet, fent costat al malalt. A part de la feina ben feta, parlem de la part humana, en unsmoments que feia tanta falta. Els hi hem agraïts ortint a aplaudir cada dia a les 20 h des del balcó de casa nostre. Tant de bo, se’ls hi reconegui la seva feina, com cal! Però no només per com hi han lluitat contra la pandèmia! Per una feina d’anys, ben feta i mal valorada!

A Vilajuïga, voluntàries/is, han cosit mascaretes, han portat menjar, medicaments, el que fes falta als veïns que ho necessitàvem. A totes elles i ells, mil gràcies!!!!

Les botigues i negocis s’han adaptat a les necessitats de tothom, perquè a ningú li faltes el necessari! Han adaptat horaris o t’ho portaven a casa.

A poble, tenim la sort, d’haver-ho viscut, amb més tranquil.litat que els que es viuen a les ciutats. Veure els carrers buits, no és cap novetat per nosaltres. Sí que era una sensació estranya però sabíem que  tots érema casa. Hem estat pendents del veí que viu sol, o si a algú li feia falta alguna cosa.

Com regidors a l’oposició, vàrem deixar a banda les nostres diferències i ens vàrem posar a disposició de l’equip de govern. Eren dies de molta incertesa i havíem de ser més còmplices que mai. Ho havíem d’afrontar plegats! Sabem com és de complicat gestionar el dia a dia de l’Ajuntament i no deu haver estat fàcil!

Les mostres de solidaritat entre nosaltres, la gent del poble, han estat moltes.

Però mentre tot això passava, la primavera començava a lluir pels nostres camps, res l’aturava i arribava l’estiu, i ens preguntàvemc om seria aquest estiu….

És evident que aquest estiu serà diferent, com segurament tot el que vindrà.  Ens canviarà la forma de viure, de relacionar-nos, de treballar, d’estudiar….

Però dependrà molt de com vulguem nosaltres afrontar aquesta “nova normalitat”. No ho vàrem escollir, no h ovàrem decidir… Però com a societat està a les nostres mans de com serà el futur… Això encara no ha acabat, per tant, no abaixem la guàrdia!

Però mentre, gaudirem de tot el que ens ofereix la vida, la natura, la família, els amics i aquest meravellós estiu! I ho farem des de la prudència i amb responsabilitat, tots junts,com ho hem fet fins ara!

Perquè tots junts, hem demostrat ser un gran poble!

Us desitgem un molt bon estiu!